
Katalin Karikó y Drew Weissman lleven el Nobel de Medicina o Fisioloxía 2023 polos descrubrimientos na estaya del ARN mensaxeru.
El ARN mensaxeru (ARNm) ye una molécula que contién información pa facer proteínes. Si s’alministra ARNm a célules, éstes entamen a fabricar la proteína cola información que-yos llegó nel mesaxeru. Sicasí, l’ARNm dispara un respuesta inmune desbocada que tien efectos bien dañibles pal cuerpu. Karikó y Weissman demostraron que determinaes modificaciones químiques na molécula del ARN mensaxeru rebaxaben muncho esa respuesta inmune.
Cuando españó la pandemia del COVID-19 delles empreses aína entamaron a diseñar y producir un ARNm cola información pa facer una proteína del coronavirus, nomada proteína S. Esti ARNm “sintéticu” contenía les modificaciones propuestes por Karikó y Weissman. Al administrar el ARNm, les célules entamen a producir proteína S que ye rápidamente neutralizada pol sistema inmune ensin disparar una respuesta escomanada. D’esta miente entrenamos al organimu pa que tea preparáu y que la rempuesta ante’l virus real sía más rápida y efectiva. Esta molécula d’ARNm foi la base de les vacunes escontra la COVID-19 de les que s’alministraron más de 13 billones de dosis nel mundiu.
Un premiu bien merecíu a la ciencia básica, ¡Norabona!